mié

10

oct

2012

Sortida de 2n d'ESO al Brull

Cliqueu per veure més fotos
Cliqueu per veure més fotos

Només despertar-nos, el dijous 11 d’octubre, els alumnes de segon d’ESO ja sabíem que ens esperava un dia de caminada sense pauses (o amb molt poques).

 

A les vuit del matí vam arribar a l’institut amb un temps dubtós que va anar marejant-nos durant tot el dia. Després de dur a terme les necessitats que algú s’havia oblidat de fer a casa i preparar-ho tot definitivament per la sortida, els alumnes ens vam repartir en dos autocars que van arrencar a un quart de nou, aproximadament.

 

L’objectiu de l’excursió era,d’alguna manera, trobar-nos tot junts a l’ inici de curs i realitzar algunes tasques de Ciències Socials. La sortida volia que treballéssim el Castell del Brull, prop del poble de Seva i que des d’allí, on ens van deixar els autocars, descendíssim fins a la vila d’Aiguafreda. Pel camí també havíem d’estudiar un dolmen.

 

Quan vam arribar al castell (o el que en queda) del Brull, tinguérem una mitja hora per esmorzar . Quan van haver passat aquests trenta minuts, es va començar el descens amb ganes. Xerrant els uns amb els altres i, els que podien, escoltant a mitges les classes gratuïtes de la Mercè Guerrero, vam caminar incansablement. En un moment ja érem al dolmen on teníem previst anar reposant una estona i altre cop treballant el que ens demanaven sobre l’estructura megalítica (alguns fins i tot hi van fer els morts!) i seguíem el nostre trajecte de camí a Aiguafreda, on vam arribar prop de les dues. Un cop allà vam caure rendits als bancs d’una plaça. La Mercè va tenir la genial idea de treure un plàstic força extens que ens va servir per no mullar-nos el cul, tot i seure als bancs mig molls per la pluja que acabava de caure i que ens havia enxampat al final del camí. Però després d’una excursió que ens deixà amb tanta fatiga, necessitàvem una mica d’alegria i, just instants abans que arribessin els autocars que ens durien fins a la Garriga de nou, ens vam posar tots a sota el plàstic amb eufòrics crits a favor de la independència. Però per res del món voldríem que aquest institut tan honest com el nostre es veiés involucrat en temes polítics delicats i deixarem el tema aparcat i en pau . Només es mencionarà que els rostres dels professors en veure tal esdeveniment feren història (i que la Mercè haurà de comprar un plàstic nou).

 

I per fi arribaren els autocars i vam poder descansar en pau la resta del dia!

 

Ot Bou