dom

03

mar

2013

Un viatge a París - 2n Batxillerat - març 2013

un viatge a paris
Cliqueu per anar a la galeria de fotos

Tornàvem amb un tren amb nom de pintor: Joan Miró. Semblava fet expressament, perquè allà dins hi viatjaven un munt d’inquietuds i records que mai oblidaríem, que sense saber-ho mantindrem com el final de la nostra infantesa. De fet vàrem gaudir com nens petits. Havíem comprovat que París ens quedava bé.

 

Eren les dotze de la nit i tots fèiem veure que dormíem, però en realitat pensàvem i somiàvem en tot el que havíem viscut. L’Arnau somreia amb els ulls clucs mentre recordava la vida agitada de Montmatre amb el Moulin Rouge com el protagonista principal, mentre passejava amb en Martí. La Cèlia estava enlluernada per l’esplendor de la Torre Eiffel de nit, coronada per la Lluna. La Clàudia encara caminava esmaperduda entre Géricault, Délacroix i David, sentint de fons la veu d’en Joan Antoni. Ens havíem deixat l’Albert enamorat de la Gioconda de Leonardo Da Vinci. L’Anna, perduda per París. Mentre nevava, va descobrir en la immensitat de Nôtre Dame molts dels seus companys fent la migdiada. En Jordi Planas enyorava sentir-se com a casa al barri de la Défense. Qui sap si mai passejarà amb els maletins i l’americana per allà.

 

Tot i haver-la vist mil vegades, en Pep va quedar encantat per la màgia de la Gare d’Austerlitz i les melodies de Mozart. La Mariantònia, estirada en el seient, descansava per fi d’ una setmana de caminar sense pausa davant del Mariantonia’s team, i la Carolina pensava en el fred parisenc que havíem patit tots plegats.

 

Dotze hores més tard els pares ens esperaven somrients davant de l’Institut. Els vam rebre amb petons i abraçades i ens van fer oblidar el nostre cansament. De París ens en vam endur molts souvenirs però el més important són els records. “Si tot va bé, París ens ha donat sort. Si les coses van malament, sempre ens quedarà París”.

 

Albert, Anna, Arnau, Cèlia, Clàudia i Martí

 

sanefa insti