El divendres 30 de setembre no era un dia més de classe. Era un dia diferent, els 94 alumnes de 1r d’ESO ens n’anàvem d’excursió a Samalús i per això estàvem més motivats que mai. A les 9 vam anar tots a l’entrada de l’institut xerrant alegrement entre nosaltres mentre que els professors anaven revisant que hi fóssim tots.
Per fi vam sortir, anàvem cap al Malhivern per agafar el camí més difícil i més llarg que, a sobre era un hort acabat de llaurar. Al final de l’hort ens va enxampar al seu amo i ens va dir “Vale ja, no?” I llavors vam començar a córrer tot el que podíem. Vam seguir endavant fins que vam arribar a un encreuament, els últims estàvem a 100 metres de nosaltres i van trigar una estona a arribar.
Quan vam arribar a Samalús ens vam escampar per la zona on ens deixaven, que era per un camp de futbol i una esplanada que hi havia al costat. Al costat hi havia una casa de l’ajuntament on estava la Dolors donant aigua a tort i a dret. Mentrestant, va venir un gos que anava coix i que vam acollir durant l’estona que vam estar allí. Feia molta calor i tothom buscava la seva ombra.
Més tard, vam jugar un partit de futbol i ens vam anar, la tornada es va fer més curta que l’anada. L’Ot anava explicant-li a la Sira el que passaria la setmana vivent a la Riera; es va fer eterna aquella conversa, quan havia acabat ja érem a la Bòbila. Vam parar a descansar al parc del “Caballito Blanco”. Després de recuperar forces vam anar a l’institut i ens van deixar marxar a casa.
Joan Gámez 1r d'ESO
