Només,
sobre el tall esmolat del ganivet
—la veritat—,
abocar-se a l’abisme.
I cantar,
abans de caure-hi.
Narcís Comadira, poeta, escriptor, crític i pintor, l’autor dels versos que encapçalen aquesta crònica ens parlà dijous passat als alumnes de batxillerat, a manera de classe magistral, sobre allò del que més sap: les humanitats. Ens va fer entendre que les arts, les lletres i la filosofia es basen en la raó, i que una visió tan pura com aquesta ens manca.
La seva manera d’expressar-se va ser molt entenedora utilitzant un vocabulari ric, propi d’un artista verdader: cal escoltar-lo per a gaudir de la seva parla (o llegir-lo, és clar). Les humanitats, deia, la filosofia, l’art, la literatura, ens fan ser pròpiament humans, en utilitzar la raó de manera culta i crítica, ens ajuden a pensar bé, a entendre la història i les històries; són el fonament de la nostra societat, o ho havien estat fins ara. Com sobreviurem dignament en un món ple d’estímuls superficials, on predomina l’impacte visual, on les noves tecnologies de la comunicació substitueixen la profunditat per la immediatesa, on llegir fa mandra i les arts es menyspreen si no cotitzen en borsa?
Si el món us sembla que perd consistència, llegiu els grans clàssics, ens va encoratjar: Ulisses, el Càntic dels càntics, Verdaguer, Carner... La bona literatura ens fa més cultes, més crítics, i permet comprendre millor el món per poder-lo canviar. D’aquesta manera els versos de dalt exemplifiquen el que és l’art, les humanitats, la poesia. Per a Comadira, és el cant autèntic, que requereix un esforç valent, però al qual ens hem d’abocar, perquè només així podrem arribar a la llibertat.
Muriel M. - 2n de Batxillerat
